EL MANDONGO UNA PARAULA PERDUDA?

És la matança del porc o l’elaboració alimentària del porc, expressió que ha substituït a la que s’utilitzava en molts pobles i comarques fins fa unes dècades. És una paraula quasi transversal del dialecte occidental, ja que es deia -diu- tant a les Terres de l’Ebre i comarques meridionals com a zones de Lleida properes a l’Aragó. També a les comarques nord del País Valencià.

A Morella es denomina mandongo a la botifarra de sang i a Cornudella de Monsant a la botifarra de be. No existeix cap entrada en qualsevol diccionari gruixut de català, a excepció del diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll, on diu que aquesta accepció també s’utilitza al Pont de Suert i al Camp. A Capafonts n’és el protagonista en una festa gastronòmica i popular a començaments de febrer. A Deltebre li diuen mandjongo, i es refereixen a una espècie d’embotit que aprofiten la sang i la barregen amb farina. Normalment es menja fregit a llesques.

És curiós com la gent generalitzava el significat de les paraules, ja que mandongo seria només el procés d’elaboració d’embotit que comença quan el porc ja està mort. La “Matança del Porc” sona fins i tot cruel i en canvi “Fer el Mandongo” té un toc festiu i tradicional.

L’àpat del «Mandongo» és doncs una antiga tradició, quan cada casa elaborava la carn per a tot l’any a partir de la festivitat de La Puríssima. Aquell dia, familiars i amics es reunien per a la matança i finalment esmorzaven el mandongo, que consistia en un àpat a base de la carn del porc i menuts acompanyada de fesols i vi de la terra.

Avui, es troba en perill d’extinció a causa de les normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de l’actitud intransigent de sectors del públic que veuen truculència i manca de sensibilitat en l’acte. Cal recordar que l’actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l’animal en públic.